GUIA DE LECTURA
Proposta de Sòcrates: considerar la justícia de primer en l'estat i en els assumptes més importants
Temes tractats: justícia i injustícia
Resum del capítol: Sòcrates es proposa definir la justícia i la injustícia en la societat. Decideix començar per la ciutat perquè, segons ell la justícia és més obvia. Estableix una comparació entre la mida de les lletres i la assimilació de la justícia. Així doncs, les lletres grans corresponen a la justícia dins la ciutat i les lletres petites a la justícia dins l'individu.
Fragment més significatiu: “Potser en un objecte més gros hi hagi una justícia més grossa i més fàcil d’assimilar. Per tant, si ho voleu, primer mirarem què és la justícia a les ciutats, i després ho examinarem igualment en cada persona: observarem la paritat del que és més gros en la figura del que és més petit” p. 52
La fundació de les ciutats; les professions més necessàries
Temes tractats: les necessitats, la repartició de les professions
Resum del capítol: Sòcrates afirma que les necessitats són l'origen de la creació de les ciutats, ja que les nostres carències són resoltes gràcies al treball dels demés. Parteix de tres necessitats fonamentals -el menjar, l'habitatge i la roba- i argumenta la necessitat d'afegir més treballadors que puguin dur a terme aquests tres pilars, com serien el comerciant, el pagès, el pastor, el paleta, l'arquitecte o el teixidor.
Fragment més significatiu: “Una ciutat neix [...] perquè ningú de nosaltres no és autàrquic, sinó mancat de moltes coses. [...] La primera i màxima necessitat és la provisió de queviures, [...] la segona és l’habitatge, i la tercera el vestit” p. 53
Necessitat de mercaders i d'obrers
Temes tractats: comerç, força i convivència dels ciutadans
Resum del capítol: Apareix la necessitat de bescanviar allò que cadascú elabora, perquè voldrem comprar el que els altres produeixen. Poc a poc es crea un mercat d'intercanvi i neix l'ofici de comerciant. També cobren importància els obrers, que proporcionen la segona necessitat bàsica: l'habitatge.
Fragment més significatiu: “A la mateixa ciutat [...] tot comprant i venent [...] ens resultarà un mercat, i la moneda com a signe d'intercanvi” p. 56, “Hi ha uns altres servidors [...] que [...] venen la seva força com un servei, i del preu en diuen sou; són els [...] obrers” p. 57
Creixença de la ciutat
Temes tractats: justícia i injustícia, professions variades
Resum del capítol: Sòcrates decideix fer créixer la ciutat amb altres professions de menys importància per aixi poder examinar més fàcilment com s'hi reflecteixen la justícia i la injustícia. No es centra com fins ara en les coses imprescindibles com la salut, sinó en el volum de la ciutat i en els seus habitants, amb el constant l'objectiu -encara no assolit- de definir la justícia.
Fragment més significatiu: “No ens limitem a veure com neix una ciutat, sinó una ciutat opulenta [...] perquè en examinar-la potser podrem veure per on [...] broten la justícia a la injustícia. [...] Ens cal engrandir altre cop la ciutat, perquè la que fruïa de salut ja no ens basta; haurà de créixer en extensió i en uns habitants que fins ara a les ciutats no eren imprescindibles” p. 58-59
Origen de la guerra; necessitats dels exèrcits
Temes tractats: riqueses, territori, experiència i valor de les coses
Resum del capítol: Definim en aquest apartat quina raó ens porta a fer la guerra: la manca d'espai per viure. El creixement de la ciutat implica el creixement del territori, i la lluita armada sembla aquí l'única solució per emparar-se d'aquest espai vital. Sòcrates no jutja si la guerra és bona o dolenta, justa o injusta, correcta o errònia. Només determina el seu origen.
Fragment més significatiu: “I el territori, que abans bastava per nodrir els que hi havia, ara passarà a ser massa petit [...] Per tant, haurem de retallar per a nosaltres el territori dels veïns”, p. 59
El bon soldat: coratge i braó, però també delicadesa envers els aliats
Temes tractats: importància dels soldats a la ciutat, valors i competència
Resum del capítol: Sòcrates vol definir el model de soldat per a defendre la ciutat: ha de ser intel·ligent, àgil, robust i valerós, però també amable amb els ciutadans. Tot i que sembla impossible trobar totes aquestes qualitats tan contradictòries en una mateixa persona, Sòcrates ens proposa un exemple molt encertat: el gos, que és afectuós amb aquells que coneix i inflexible amb els desconeguts.
Fragment més significatiu: “Cal [...] que els guardians siguin amables amb els conciutadans, però ferotges amb els enemics” p. 62
L'índole del guardià ha de ser filosòfica
Temes tractats: valors interns del soldat
Resum del capítol: Per a poder ser amable amb els conciutadans, el guardià ha de tenir una naturalesa filosòfica. Aleshores cal plantejar-se la manera de reunir totes aquestes virtuts, d'entrenar els guardians per defensar la justícia i combatre la injustícia. Els soldats seran doncs l'imprescindible peça del joc que ens permetrà trobar la resposta a la pregunta inicial.
Fragment més significatiu: “L'home que ha d'arribar a guardià ha d'afegir a la fogositat una naturalesa filosòfica” p. 64
