La violència és la por als ideals dels demés. -Mahatma Gandhi-

jueves, 20 de octubre de 2011

Sòcrates (vocabulari)

: Qualitat moral que ens porta a la felicitat

Sòcrates: Filòsof que va dir: “és millor ser víctima d’una injustícia que ser injust”

Retòrica: Art que permet fer que un individu descobreixi per si mateix la veritat, a partir de preguntes ben dirigides i del diàleg

Docta ignorància: Només sé que no sé res

Llevadora: L’ofici que exercia la mare de Sòcrates, i amb el qual ell se sent vinculat

Definició de filòsof: Sòcrates és el primer a emprar el mot Filo-Sofos (el qui estima la saviesa, l'amic de la saviesa) per comptes de Sofos (savi). Per a Sòcrates la saviesa és una cosa que ningú posseeix. En tot cas l'home aspira a, desitja, saber. Per això el diàleg i el debat són les eines del coneixement.

Relativisme: Sòcrates es manifesta radicalment contrari al relativisme dels sofistes. Pensa que els valors morals existeixen realment, no depenen de les circumstàncies, són absoluts.

Ironia: Ironia socràtica, manera de demostrar a una persona que diu que sap, que, en realitat, no sap i fer-la caure en contradiccions. La ironia és un moment a través del qual es vol donar a entendre la falsa consciència.

Maièutica: En grec, maieuo significa: "donar a llum" "ajudar a néixer". Sòcrates ajuda a néixer la veritat, que d'alguna manera tots portem al nostre interior, través d’una sèrie de preguntes orientades. Si la seva mare era llevadora d'infants, ell es considera també parter de la veritat.

Docta ignorància: Només se que no sé res. Concepció de la saviesa. Obrir l'ànima a la possibilitat del coneixement, no ser dogmàtic. Mai no hi pot haver ciència si prèviament no acceptem posar tot el nostre coneixement en dubte i en crisi.

Moral: Estudi de la conducta humana segons els principis de bé i mal. Sòcrates creu que la moral és quelcom objectiu, té un fonament que es troba en l'ànima. Considera que els conceptes morals tenen valor universal i actuen com una exigència interna de la raó.

Escèptic: La paraula grega esceptis significa "observar curosament". L´escepticisme és una teoria que diu que no hi ha res que sigui veritablement cert. Sòcrates crítica l´escepticisme dels sofistes i defensa que hi ha valors universals, indubtables.

Ateu: Sòcrates no és ateu de cap manera, però el condemnen per no creure en els déus de la ciutat. El seu crim és l'asebeia, delicte que al mateix temps era polític i religiós. No creure en els déus de la ciutat equivalia a dir que no creia en la ciutat, i pervertir intel·lectualment els joves volia dir atemptar contra el futur de la ciutat (els joves són sempre el futur). Amb l'expressió "els déus de la ciutat" és vol dir aproximadament: "l'important de la ciutat". Sòcrates, en canvi, proposa que l'únic déu important, el déu autèntic, és el déu interior (daimon), la veu de la consciència interior.

Virtut (areté): Per a Sòcrates les virtuts fonamentals són les morals. Només la virtut ens fa feliços. Tot home just és savi perquè la saviesa no és una posició teòrica, sinó una forma pràctica d'encarar la vida. Ser savi és viure bé.


No hay comentarios:

Publicar un comentario