Els sofistes i Sòcrates

• Semblançes

1. Interès per l'home: L'home (ciutadà) és el destinatari últim de la filosofia. Tant per a Sòcrates com per als sofistes, les qüestions polítiques i morals són el centre de la seva preocupació. Es pregunten com cal obrar per ser un bon ciutadà.

2. Interès pel llenguatge: En Sòcrates trobem un profund convenciment que la veritat neix a través del diàleg (oratòria). I en el cas dels sofistes, la retòrica és l'eina que tenen per manipular el coneixement (demagògia). En el fons tots dos manifesten un interès pel llenguatge perquè és fonamental en la vida grega el paper de l'àgora com a lloc de debat.

3. La recerca d'influència social: Tant Sòcrates com els sofistes volen tenir pes en la societat (tenen deixebles, les seves opinions són escoltades...), però utilitzen la seva influència d'una manera diferent. Sòcrates s'autoconsidera un educador de la ciutat i no un polític. Busca més una influència sobre la moral de la ciutat, mentre que els sofistes, en canvi, tenen més influència política.

• Diferències

1. De caire metòdic: El mètode socràtic és el diàleg. La paraula és un instrument per arribar a la veritat. Defensa l'intel·lectualisme moral (tot home bo és savi, tothom coneix interiorment el bé). En canvi els sofistes tenen com a mètode la retòrica. Usen la paraula per aconseguir el poder, creuen que tot és opinió i, per tant, no hi ha veritat. Defensen el convencionalisme moral.

2. Sobre el seu ideal: L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat. En canvi pels sofistes l'ideal és aconseguir l'èxit, especialment l'èxit polític.

3. De caire pedagògic: Sòcrates fa el seu ensenyament gratuït per les places i carrers, d'una manera informal, dialogant amb tothom. Els sofistes, en canvi, cobren i s’adrecen només als joves rics que els poden pagar.

4. Conseqüències: Sòcrates vol fonamentar la filosofia, a través de definir els conceptes ètics (què és el Bé, què és la veritat...). Els sofistes, en canvi, prediquen l'escepticisme i el relativisme.