La violència és la por als ideals dels demés. -Mahatma Gandhi-

jueves, 20 de octubre de 2011

Els presocràtics (vocabulari)

4 Elements: Teoria de Empedocles sobre l’arkhé de les coses, que esta formada pels 4 elements: terra, aigua, foc i aire.

Aigua: Arkhé segons Tales de Milet. Tot està constituït per aigua, la terra flota sobra l’aigua, els éssers vius necessiten l’aigua per viure.

Aire: Arkhé d'Anaxímenes, que observava que la mateixa respiració era com el principi de vida.

Amor: Font de creativitat descobert per Empèdocles.

Apeiron: Terme utilitzat per Anaximandre. És com a principi i element de les coses existents, i que conté la causa tota del naixement i la destrucció del món.

Arbitrarietat: Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc.

Arkhé: L’origen de tot.

Àtom: Éssers infinits que no es poden dividir-se més, anomenats per Demòcrit.

Canvi: Concepte que denota la transició d’un estat a un altre.

Dialèctica: Llei natural de Heràclit que ordenava els canvis.

Ésser: Arkhé segons Parmènides que creia que ho era tot, que era increat, immòbil, indefinit i complet.

Foc: Per Heràclit era l’arkhé, però amb un sentit metafòric. Ens permet la vida i la intel·ligència.

Harmonia: en grec significa unió, acoblament. Segons Heràclit l’harmonia dels contraris creia el fet d’existir tensions oposades per mantenir un equilibri dinàmic, una harmonia, era la força que mantenia l’univers.

Homeomeria: Arkhé segons Anaxàgores, creia que eren unes petites llavors que tenen tots els éssers. Llavors, un ésser és aquell ésser ja que té més homeomeries del ésser que és.

Logos: Pensament racional que a partir de la raó deia que no hi ha res que passi per arbitrarietat.

Mite: Pensament irracional en que es creia que les coses passaven per raons d’uns éssers divins.

Necessitat: Propi de les lleis naturals.

No - ésser: Parmènides creia que el no – ésser no existia, que no podia ser.

Nombre: Arkhé segons Pitàgores. Els pitagòrics creuen que tot està creat i regit per els nombres i les matemàtiques.

Nôus: Segons Anaxàgores, era la intel·ligència, un amor intel·lectual que ordenava les homeomeries i les distribuïa com cal.

Odi: Segons Empedocles, era el contrari del amor, que disgregava i corrompia.

Opinió: És la manera de veure les coses dels sentits que Parmènides afirmava. Al estar governada pels sentits i no per la veritat. És la via incorrecte que s’ha de seguir.

Panta rei: Segons Heràclit, llei que deia que tot flueix, que està en constant moviment.

Physis: La realitat natural.

Transmigració: Segons Pitàgores, és quan l’anima immortal es canvia de cos.

Veritat: És la manera de veure les coses quan no és manipulat pels sentits que Parmènides afirmava. És la via correcte que s’ha de seguir.

No hay comentarios:

Publicar un comentario