Activitat 1: Filosofia presocràtica

Contesteu el qüestionari següent:

1. En quants períodes se sol dividir l’etapa de la filosofia grega? Quins són?

L'etapa de la filosofia grega se sol dividir en cinc períodes, que consten cadascú d'una petita part de la història del pensament. Emprendrem un viatge a través del temps.

• Període presocràtic – De què està fet el cosmos?

Aquesta primera etapa ocupa un lloc essencial en la història de la filosofia, ja que explica el seu naixement. Ens situem als segles VI i V aC, en un món regit pels Déus i els mites. Els filòsofs de l'època comencen a qüestionar les pautes de conducta que aquests marquen, i s'inicia el pas del mite al logos, el camí de la fe a la raó. Els pensadors volen trobar respostes, i tots es centren en l'Arkhé o Argé, l'origen de tot el que existeix. Alguns com Thales, Heràclit i Empèdocles troben la resposta en els elements, d'altres com Anaxàgores i Demòcrit afirmen que la ciència pot explicar la creació de l'univers, Anaximandre i Parmènides se centren la metafísica: l'ésser i el coneixement, i Pitàgores defensa el racionalisme matemàtic. La actitud crítica dels filòsofs i el seu raonament permet un canvi de mentalitat que ens ha influenciat fins a l'actualitat, on hem de saber pensar per nosaltres mateixos, perquè estem constantment sotmesos a resoldre situacions, problemes i a prendre decisions.

• Període humanístic – Com m'he de comportar?

Cap al segle V aC, la cultura grega va arribar al seu apogeu. Durant les guerres Mèdiques, els perses destrueixen gran part d'Asia Menor, tot i aixi l'esplendor cultural i polític de Grècia no cau. Va serl'època de la construcció del Partenó i de l'instauració de la democràcia com a sistema de govern, amb Pericles, gran orador i filòsof, com a governador d'Atenes. Neix llavors un model de ciutadàelaborat a partir dels conceptes de comportament ideal i ànima pura, anomenat Kalós Kai Agathós. Els pensadors de l'època reflexionen sobre els assumptes humans i comparteixen l'interès perl'individu com a membre actiu de la polis grega. Certs mestres s'uneixen sota el nom de sofistes (savis) i imparteixen una formació humanísticaadaptada al canvi democràtic, considerant-se experts en assumptes polítics i assegurant una educació de ciutadà exemplar. Afirmen que la paraula (el llenguatge) és la eina de poder del canvi. També apareix Sòcrates, considerat com el pare de la filosofia. Discrepa assegurant que la paraula és l'instrument de la veritat. Ell busca una definició per la ètica i les seves pautes.

• Període ontològic – Què és l'ésser?

Ens situem al segle IV aC, en una atmosfera de crisi social deguda a la pèrdua de la guerra contra Esparta. Apareixen llavors dos figures emblemàtiques de la filosofia grega, Plató i Aristòtil, que polemitzen sobre la pregunta metafísica més important de tots els temps: “Què és l'ésser?”. Segons Plató, l'ésser és les idees, que al seu torn serveixen de model per les coses materials. Existeixen doncs dos mons, el de les Idees Perfectes (els models) i el de les Coses Materials (les còpies). Per exemple, la idea de la Justícia fa néixer les lleis, la idea de l'Home fa néixer l'ésser humà (que no és perfecte, però ho intenta ser imitant el model de la idea). Aristòtil, per una altra banda, defensa la teoria del pack idees-coses, és a dir que la idea està en la cosa, sense les idees no poden existir les coses materials, per tant no pot existir l'ésser.

• Període ètic – Com ha d'actuar l'home savi?

Continuem endavant, i ens trobem ara al segle III aC. Després de la mort d'Alexandre Magne, les seves conquistes es van fragmentar i repartir entre els generals del gran rei, i es va estendre la cultura grega fins les fronteres de la Índia. L'Imperi es centralitza i les llibertats civils queden abolides. Comença un període de fort individualisme i desconfiança cap a la política i el poder. S'accentua la preocupació per la moral i la conducta individual; podem establir un paral·lelisme amb el període humanístic en aquest sentit. Neixen llavors tres escoles filosòfiques: els Estoics (autocontrol relacionat amb el dolor), els Epicuris (la felicitat i l'amistat han de substituir la política) i els Cínics (escèptics, neguen l'existència de la veritat i denuncien la injustícia social).

• Període religiós – Què hi ha més enllà de la vida?

Comença al segle II aC i dura fins els segles II-III dC, des de l'arribada dels Romans a Grècia fins la submissió religiosa de l'Imperi. És una època de decadència de la filosofia, tot i que es distingeixen dos grups principals: els Neopitagòrics (Pitàgores, dualisme ànima-cos, reencarnació) i els Neoplatònics (Plató, món de les Idees i món de les Coses).

2. A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?

Els estoics pertanyien a la etapa ètica. Els neoplatònics es van manifestar a l'etapa religiosa.

3. Escriu en 3 línies en què consisteix el “pas del mite al logos”.

El pas del mite al logos és una metàfora per explicar el naixement de la filosofia, el canvi que es va produir al segle VI aC, quan la observació i la raó van substituir la imaginació i la fe amb la intenció d'explicar i de donar sentit al món de manera més racional i crítica.

4. Com es poden classificar els mites?

Els mites poden classificar-se com a sagues, contes o mites:

• Les sagues relaten els orígens

- mites cosmogònics (creació del món)

- mites antropogònics (creació de l'home)

- mites teogònics (origen dels Déus)

- etiològics (origen de certes institucions)

• Els contes expliquen històries fantàstiques que pretenen divertir

• Els mites són relats filosòfics amb caràcter existencial, social i moral

- mites escatològics (vida del més enllà o fi del món)

- mites morals (el bé i el mal)

5. Quina és la intenció i el valor dels mites?

Els mites volen transmetre una lliçó de comportament, la seva intenció és educativa i els seus valors són humans, existencials, socials i morals.

6. Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?

En primer lloc trobem a Apol·lo com a representant dels Olímpics i dels déus aeris, i símbol de l'ordre i de l'harmonia. A continuació podem nombrar a Dionís, representant dels déus terrestres i metàfora de la agricultura i del vi. Aquests dos déus es consideren complementaris (ordre i desordre, harmonia i festa...) i eren venerats per igual pels grecs.

7. En què consisteix el “problema de l’Aletheia”?

En l'antiga Grècia, l'Aletheia o veritat era un privilegi, una eina reservada als Déus, respectats i venerats, per controlar la població. Es creia que només ells coneixien la veritat i decidien transmetre-la a través d'augurios o dels bruixots, per conseqüent tot home que volia descobrir la llum i despertar de la ignorància voldria emparar-se del poder diví, i seria sotmès al terrible càstig dels Déus.Aquesta contradicció va frenar el desenvolupament de la filosofia i de la intel·ligència, car qui gosava trencar les normes i iniciar el camí del raonament havia de trencar també amb els lligams religiosos i les creences culturals.

8. Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?

L'aparició d'una nova forma de pensament que trencava amb la fe i iniciava el camí de la filosofia va suposar un canvi important per els pensadors, que criticaven el mite i buscaven una nova via per explicar el sentit del món i el seu origen. Els factors van ser els següents:

• Factor econòmic: el comerç i el viatge van favoritzar l'intercanvi de cultures i mentalitats

• Factor sociològic: idea d'humanisme, d'igualtat i de raó

• Factor religiòs: llibertat religiosa, crítica de la superstició i dels mites per els científics

• Factor educatiu: participació política (discussió, diàleg) pensament NO dogmàtic

9. Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?

Tots dos filòsofs van ser físics i matemàtics, però Tales optava pels elements afirmant que l'Arkhé era l'aigua, contràriament a Pitàgores, que assegurava que l'Arkhé eren els nombres, i que la matematització del món era el camí cap al Racionalisme.

10. En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

Parmènides (filòsof de la permanència) negà el canvi i la possibilitat d'evolució, oposant-se a la teoria d'Heràclit (filòsof del canvi), que afirmà l'existència d'un moviment cíclic i etern i d'un fluix de raó universal (Panta Rei).

11. Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?

La teoria de Demòcrit s'apropa sens dubte a l'actual explicació de la creació de l'univers i el naixement de la vida a la Terra: els àtoms. La seva visió materialista del món natural el va permetreusar la teologia per donar sentit a l'ordre el món.