La violència és la por als ideals dels demés. -Mahatma Gandhi-

jueves, 9 de febrero de 2012

Les Meditacions de Descartes: Sisena Meditació


GUIA DE LECTURA (pàgines 154 a 162)

René Descartes (1596-1650)

L’any 1641, després de sotmetre-les a l’examen de diferents savis que li envien les seves crítiques, publica les seves Meditacionsmetafísiques sobre la filosofia primera en les quals es demostra l’existència de Déu i la distinció real entre l’ànima i el cos de l’home, amb les objeccions que li han fet els doctes i les respostes del mateix Descartes. Malgrat que l’obra es publica primer en llatí per buscar la protecció dels teòlegs abans de posar-la a l’abast d’un públic més ampli, no es tracta d’un llibre només per a savis, i l’any 1647 es tradueix i es publica en francès.



  • Precisant conceptes - Carla i Montse

    Temes tractats: naturalesa, esperit i mecanicisme

    Resum del capítol: Cal evitar perjudicis amb idees clares i distintes, et permeten conèixer la realitat que t'envolta. La

    naturalesa: conjunt de totes les coses que Déu m’ha donat, és perfecte. Allunya del dolor, i apropa (dirigeix) al plaer. La veritat només la pot entendre l’ànima separada del cos. Els sentits enganyen i fan els prejudicis.

    Fragments més significatius: "Allò que ha estat fet una vegada no pot no haver estat fet mai” p. 154

    “La meva naturalesa no coneix universalment totes les coses” p. 156


  • Malgrat la bondat de Déu, la naturalesa està sotmesa a l'error - Brigitte

    Temes tractats: cos i ànima, necessitats i naturalesa

    Resum del capítol: En aquest penúltim apartat de la sisena meditació de Descartes, el filòsof demostra que el cos, divisible, és diferent de l'ànima, invisible. Il·lustra aquesta afirmació amb un exemple pràctic: l'amputació d'una part del nostre cos no altera o disminueix les nostres capacitats intel·lectuals ni les virtuts de la nostra ànima.

    A continuació, Descartes argumenta la presència de Déu a la naturalesa i com aquesta pot afectar a l'ésser humà. Com a regla general, els sentiments de la naturalesa són útils i adequats per la conservació del nostre cos. Per exemple, la manca d'aigua en el nostre organisme provoca un estímul a l'esperit que ens transmet la informació d'aquesta necessitat de beure, i així contribueix a la conservació de la nostra salut.

    Fragments més significatius: "Observo que hi ha una gran diferència entre l'esperit i el cos, atès que el cos, per naturalesa, és sempre divisible, i l'esperit és indivisible." p. 157

    "L'experiència ens ensenya que tots els sentiments són adequats i útils; i per tant, tot el que hi ha en ells mostra el poder i la bondat de Déu, que els ha produït." p. 159

    "Malgrat la sobirana bondat de Déu, la naturalesa de l'home, en tant composta de l'esperit i del cos, no pot ser de vegades errònia i fal·laç." p. 160


  • Rebuig de dubtes hiperbòlics i ridículs - Ofèlia

    Temes tractats: naturalesa, sentits, dubte, somni i memòria

    Resum del capítol: En aquest apartat Descartes analitza si realment és necessari i acceptable, raonable, el dubte constant de la realitat. Partint de que la idea del Déu perfecte, sabem que identifica a aquest com a únic concepte del que no podem dubtar de la seva existència. És així que això ens podria forçar a dubtar de tota la resta, ja que tot seria menys fiable que Déu, degut a que no podem trobar-ne una explicació tant evident com la d'aquest. "Però com que la necessitat dels assumptes ens obliga a determinar-nos, abans d'haver tingut temps d'examinar-los curosament, cal confessar que la vida de l'home està exposada a errades molt sovint i que cal reconèixer la fragilitat i la debililat de la nostra naturalesa". I és tal la dificultat d'identificar les experiències com a reals que Descartes es planteja un dubte: com podem distingir vigilia de somni?

    Això ens durà a identificar la realitat del que no és; hi ha un seguit de factors que utilitzem a l'hora de raonar o pensar en el que vivim "...quan percebo les coses de les quals conec distintament el lloc d'on venen i el lloc on són i el temps en què esdevenen, i quan, ininterrompudament, puc lligar la sensació que tinc d'aquestes coses amb el continu de la meva vida, estic completament segur que les percebo despert i no pas adormit" el primer de tots és els sentits. Si bé Descartes considera que aquests no són fiables si que són una eina important a tenir en compte, en combinació d'altres. Mitjançant els sentits percebem sensacións, vivències aparentment reals. Aquestes vivències les trobarem en la memòria, amb la qual les podrem rrecordar i raonar, analitzar. Al trobar-se en la memòria observem que estan en una acció continuada, precedida d'una altra vivència i succeïda per una de més recent. Això amb els somnis no passa, ja que són imatges sense precedents o no raonables o relacionables amb fets que puguin continuar-les. "I és que la nostra memòria no pot mai lligar i unir els nostres somnis amb ls altres i amb tot el continu de la nostra vida tal com ho ha fet amb les coses que esdevenen quan estem desperts" . Per altra banda cal tenir molt en compte que Déu, al ser perfecte, no seria pas un ent enganyador, per tant és irracional dubtar exessivament, ja que estariem dubtant del mateix Déu "perquè, pel fet que Déu no és enganyador se'n segueix necessariament que jo en això tampoc m'enganyo".

    Fragment més significatiu: en cursiva en el text anterior.